Traducción de CARMEN MORAL
Els dies 29 i 30 d’octubre de 2024 una DANA va deixar 233 morts i danys materials valorats en 18.000 milions d’euros. La Serrania Baja de Conca va ser una de les zones afectades – a Mira va morir una anciana, i cases i infraestructures van quedar arrasades– , i quatre persones més van perdre la vida a la província de València, que va patir amb intensitat la destrucció de la catàstrofe.
La Setmana Santa de Conca va reaccionar com acostuma davant la desgràcia: pregant pels damnificats i afanyant-se a donar un cop de mà. Molts natzarens van viatjar a les zones afectades per a llevar aigua, repartir aliments i retirar fang. La Junta de Germandats (JdC) i les confraries van reunir en només un cap de setmana 20.000 euros. La confraria de ‘El Prendimiento’ va arreplegar i portar material per valor de més de 2.000 euros, mentre que la de ‘San Juan Apóstol’ va acordar destinar 5.000 a la causa, i coordinar-se amb l’Arxidiòcesi de València. El record per les víctimes de la tràgica gota freda estarà present a les properes processons: la germandat de ‘San Juan Bautista’, per exemple, els homenatjarà amb la Banda de Trompetes i Tambors de la JdC quan passe pel Monument al Natzarè.
Ajudar a qui ho necessita és una reacció pròpia de cristians que no discrimina per codi postal, però en aquest episodi la solidaritat era encara més inevitable per les connexions entre habitants de Conca i València. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), 41.323 nascuts a la nostra terra resideixen a la província veïna, la qual cosa els converteix en la colònia espanyola més nombrosa allí, per damunt d’albacetins i madrilenys. Per altra banda, a Conca i als seus pobles hi viuen 4.270 valencians.
Les influències recíproques han estat constants des de fa segles. Aliats en alguns temes (Alta Velocitat i altres infraestructures) i adversaris en altres (política hidràulica i divisió territorial), la realitat de Conca no es pot explicar del tot sense València, ja siga per osmosi o oposició. I viceversa. El mateix passa amb la seua Setmana Santa, malgrat que els nexes no semblen tan evidents i actualment ja no es dispare una traca després de l’encontre del Diumenge de Resurrecció.
Marco Pérez parlava valencià.
Luis Marco Pérez, autor de 19 passos de l’actual Passió de Conca, va nàixer l’any 1896 a Fuentelespino de Moya (Conca), però va emigrar als 12 anys juntament amb la seua família a la capital del Túria. Allà va cursar estudis a centres com l’Escola de Belles Arts de Sant Carles i va treballar als tallers de Modesto Quilis (imaginació) i Ricardo Sanchís (medalles). L’any 1919 es va traslladar a Madrid, però no es va desvincular de la zona mediterrània: huit
anys després es va casar amb la valenciana María Sevillano a la ciutat natal d’aquesta.
Després de les seues estades a Conca i Valladolid, com a escultor municipal i docent, va passar la Guerra Civil a la capital llevantina exercint de professor. En finalitzar el conflicte va tornar a la ciutat val·lisoletana i després es va traslladar a la madrilenya, on es va establir definitivament.
Soci d’honor del Cercle de Belles Arts de València l’any 1930, i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Sant Carles l’any 1982, és una figura clau de les antologies de l’art valencià. En aquesta geografia va deixar obres com el Panteó de Navarro Bellver, la Sagrada Família de la Parròquia del Patriarca Sant Josep i un crucificat a l’església de Sant Martí i Sant Antoni Abat similar al Cristo de la Luz de Conca. Joaquín Cruz Solís, qui va ser el seu deixeble, explicava que Marco Pérez escrivia i parlava perfectament valencià i que de vegades recorria a aquesta llengua per renyir algun empleat o quan patia algun contratemps mentre tallava.
Interès turístic internacional simultani amb les Falles La Setmana Santa i la Setmana de Música Religiosa de Conca van ser declarades d’Interès turístic internacional al mateix temps que les Falles de València. Van estar entre els 16 esdeveniments que van ser distingits per primera vegada amb aquesta denominació en una resolució de la Secretaria d’Estat de Turisme publicada l’any 1980.
Les bandes
Com bé detalla José Vicente Ávila en un article de la revista ‘Cuenca Nazarena’ d’aquest any, nombroses bandes de música valencianes han participat en les processons de Conca. La primera en vindre va ser la de Sinarcas, l’any 1954, i l’última la de Yátova, l’any 2018. Entre mig, per exemple van vindre agrupacions de Chelva, Titaguas, Torrent, Montserrat, Sagunt, Turís, Set Aigües, Buñol, Utiel, Villar del Arzobispo i del barri capitalí de Benimaclet.
Altres imatgers
A València va néixer José Capuz, l’autor de Jesús Nazareno del Puente. Procedia d’una saga artística d’origen italià establida al cap i casal des del segle XVII i es va iniciar amb el seu pare, Antonio, qui era santeret, és a dir, imatger. Paisans d’Octavio Vicent, responsable de la Santa Cena i de Nuestra Señora de la Paz, qui va exercir ocasionalment com a artista faller. A València també es trobava el taller de Rabasa-Royo d’on van eixir efígies com Maria Magdalena (que l’historiador i pregoner Julián Recuenco atribueix al paternero Francisco Navarro Soriano) i la Mare de Déu de l’Amparo. També Les Angoixes del Santuari, del qual l’autor més probable és Enrique Galarza, natural dels pobles marítims de València, on es desenvolupa la Setmana Santa Marinera.
De Sant Vicent a Sant Joan
La capella de l’església de El Salvador on rep culte San Juan Evangelista estava dedicada abans a San Vicente Mártir, diaca del segle III i patró de la ciutat de València. Una altra reminiscència és aquella Porta de València, ja inexistent però present al carrer i a l’itinerari processional.
Plata, orfebreria i policromia
Els Orrico són, com els Capuz, una saga artística valenciana d’origen italià. El Mediterrani uneix més que separa. Ells es van especialitzar en l’orfebreria i la plata. L’últim membre de la dinastia que es va dedicar a l’ofici va ser Manuel Orrico Gay, artífex de peces del patrimoni confraternitzat de Conca com la corona i aurèola de les imatges de San Juan i la Virgen de la Amargura o les andes de Nuestra Señora de la Soledad del Puente. En aquesta casa històrica li correspon també un joc de ceptres de Jesús del Puente.
Altres artesans valencians
Un altre artesà valencià és José Bonacho, al qual se li atribueix el pal·li de la Soledad de San Agustín i les andes del Cristo de la Agonía. Enrique Gimeno Monrabal també acreditava ser valencià de naixement – malgrat que exercia a Madrid -, i era policromador amb Marco Pérez i Federico Coullaut-Valera, així com copartícip de diverses andes.
Turbes i tambors
Al febrer recent, Las Turbas de Cuenca es van escoltar a Moncada, com a convidats principals a la XV Jornada del Tambor que va organitzar la Asociación de Tamborileros de Hellín en aquesta localitat, en col·laboració amb la Federació de Cases de Castella-La Manxa a la Comunitat Valenciana. Mig centenar de clarins i tambors de Conca van sorprendre en una cita que va congregar 500 participants de cinc autonomies. Entre les quinze agrupacions presents n’hi havia diverses procedents de municipis de l’antic Regne de València on, en els dies de la Passió, existeixen ritus entorn del tambor, com Alginet, Torrent, Alcora, Vall d’Uxó, Sagunt i Vila-real.
Imatge i veu
L’any 1975 el cartell de la Setmana Santa de Conca va ser obra d’Àngel del Pozo, nascut a València. Allí resideix Fernando Blas Evangelio, cartellista de 2014, i nascut a Tarancón. És professor a la Facultat de Belles Arts de Sant Carles, hereua directa de la institució on es van formar Capuz, Vicent i Marco Pérez. Pel que fa als pregoners, el difunt sacerdot José Javier Muñoz (2013) era natural de la capital valenciana.
Compositors
Valencià de Llaurí, a la Ribera Baixa, és Antonio Sendra, qui va compondre marxes processonals per a Conca com les commovedores ‘Banceros de la Pasión’ i ‘Santísimo Cristo de la Luz’. Va ser director de la Unitat de Música de la Guàrdia Reial, igual que José López Calvo, natural de Conca, qui li va dedicar la marxa ‘Coronel Sendra’. Al concurs de marxes de El Prendimiento de l’any passat, el primer premi el va obtenir ‘Venerablement’, de Francisco José Martínez Gallego, de Sant Antoni de Requena. De la comarca ara valenciana però cultural i històricament castellana (va pertànyer a la Diòcesi de Conca fins al 1955), exactament de Camporrobles, és originari José Mencías, a qui devem ‘La Palma al Viento’, ‘Tulipas del cielo’ i ‘Sendero de Promesas’. Juan Bautista Meseguer (Alberic) va escriure ‘Pasión de Cuenca’ i Juan Enrique Benavent (Quatretonda), ‘La Virgen de las Angustias’.
Turisme
En una anàlisi publicada a Gòlgota l’any 2023, les germandats calculaven que almenys el 13,5% dels seus membres vivien fora de la ciutat de Conca i, després de Madrid, València era el lloc més freqüent de residència. També el turisme valencià és clau: l’Oficina Municipal i l’Oficina de l’Estació d’Alta Velocitat constaten que són el segon mercat emissor després de la comunitat madrilenya. Des de l’Agrupació d’Hostaleria han destacat diverses declaracions afirmant que donat el fet que el Dilluns de Pasqua és festiu allí, els visitants allarguen les estades i propicien així durant la setmana següent, ocupacions de fins el 80%.
La versión original en castellano de este artículo está publicada en la edición de 2024 de Gólgota, la revista de Semana Santa de Voces de Cuenca
